jueves, 9 de junio de 2011

"El Gusto es mío"


Prominents muntanyes dels "Alpi Apuane" vistos des de els "Appenino"



Desprès d'una intensa jornada turística i culinària, per la zona de la Garfagnana, de la mà d'un excel·lent "Cicerone" el President de l'Escola Professional i del Liceu de Castellnovo.

Hem tornat passades les cinc de la tarda a L'institut, les classes havien ja finalitzat, quedava en el centre la bidell i dues professores que feien tasques en el despatx del President (aquí en diríem director, potser gerent)

Aquest home que es diu Pere Pau, es historiador, es una persona afable, molt conversadora, i m'ha fet que el dia s'en fes molt curt i molt distret.

Com deia hem entrat a l'edifici per a fer un ultim cafè, la conserge no ha permès que anesim a la màquina, ens ha volgut fer un cafè moca, he vist que ha tret una cafetera l'ha endollat i a la poca estona ens servia un extraordinari cafè expres.

Al entrar al despatx de direcció, les professores que allà hi havia ens han saludat lògic, el Presi com li diuen, ha dit referint-se amí un professor espagnolo!, les dues senyores i dic senyores perquè vestien tot rififi, vull dir amb vestits de diumenge i tot enjoiades, segurament eren més joves que jo, ...però fa temps que a tothom veig mes gran del que es, dec tenir una malaltia relacionada amb la veior, i al final resulta que tots son molt mes joves, .....m'ho he de fer mirar!!!!

les Senyores han allargat la mà per saludar, per un instant m'ha sortit la urbanitat que vaig aprendre als meus joves anys de educació franquista a l'escola nacional. He dit: "Encantado señoras, mucho gusto",.... hasta jo he quedat sorprès de tanta amabilitat.

Seguidament s'ha produït una situació molt còmica, una de les senyores tenia unes muntanyes molt "prominents", ha posat cada una de les seves mans a sota cada una de les seves tetes....i fen una lleugera pressió Les ha pujat una mica més, dient al mateix moment " el Busto es mío".

jajajjaja....



PD. com podeu pensar estic exagerant una mica, no ha anat ben be així, però poc s'hi ha faltat.