Fins hi tot la Trinca va dedicar-li una cançó, "oda al paper" una de les estrofes diu:
"Pobre paper,
Com t'han deixat.
Ens has lliurat del neguit
d'haver-nos d'embrutar el dit,
per això et cantem amb afany,
Que et considerem el nostre company
I sempre et trobarem al cuarto de bany."
Dons sí, avui tan necessari com es el paper higiènic el tenim gràcies a empreses com CMG (Construzioni Mecaniche Gambini), una empresa dedicada a la fabricació de màquines que fan aquest paper suau, esponjós i tant necessari, que es fa servir al water i a la cuina, els dos lloc primordials d'un habitatge.
En aquesta industria, de Turcheto aprop de Lucca, l' Haimadou i en Rodila, hi han passat un munt d'hores fen formació FCT, les seves màquines les utilitzen quasi totes les empreses multinacionals del paper, els seus clients son a EE.UU. Rúsia, la China... en fi, a totes les potències industrials, per Espanya també n'han fabricat una recentment, per a Navarra, però el client era americà.
Ja no ens recordem com era el paper del water no fa pas molts anys, era rigit i de color marronós, la marca més coneguda era "El Elefante", estic parlant dels anys 50 i primers del 60, recordo que a l'escola de la meva infància, l'únic paper que hi havia a la comuna era de diari, penjat en un ganxo fet de filferro, Pel departament de mecànica de l'insti encara en corre un el va portar en Mingo per ordenar-hi els albarans.
"Paper,paper... paper, paper...
De color groc, color rosat, color vermell o color blau
et demanem, paper estimat, que sobretot siguis suau.
Tu sempre alerta al servei del poble,
i et fa servir l'analfabet, l'intel·lectual,
el soldat ras, el general,
el gran burgès i el menestral,
Per què en això d'evacuar lluita de classes no n'hi ha"
