De sobte ella, ens aparegué per un dels passos interiors dels edificis situats a la part alta, els que l'ha coneixeu ja sabeu que impressiona aquella enorme extensió que supere segurament tres camps de futbol.
Però més deu impressionar veure-la abarrotada de gent, cridant i animant el seu cavall i genet perquè guanyi el "Pali" un 2 de juliol o un 16 d'agost. Encara no es havíem situat per fer les fotos, al nostre darrera sentim un grup de gent que entona una cançó.
Ens acostem a una de les abarrotades terrasses, allà una vintena de persones que ocupaven les taules més cèntriques eren els cantaires, la sensació que desprès de menjar i sobre tot veure posaven punt i final a una particular festa.
La peça era "el cor dels gitanos de El Trovatore" cantaven ...de puta mare... es repartien els solos entre varis i en el moment de la tornada aquell indret agafa un caliu especial, tothom se la sàvia, fins i tot els curiosos que com nosaltres s'aplegaren al voltant.
Aquell espectacle no va acabar, seguidament entonaren "el brindis de la Traviata" i encara va ser millor, en pocs moments aquella terrassa es va convertir en el focus d'atenció de la placa. els Haimadou i companyia segurament mai havien prestat atenció aquell tipus de cançons, i ell. en particular va dir: jo no m'han vaig!
la festa va acabar.... amb el "Nabuco". segurament no hus causarà la mateixa impressió que a nosaltres en sentir-les en un lloc tant especial, però si cliqueu a sobre els lincs les podreu sentir.
Giuseppe Verdi, un dels grans.
